Els Matossers inicien la temporada amb bon peu

La colla castellera de Molins de Rei debutava aquesta temporada el passat 19 d'abril a Caldes de Montbui i ho va fer amb una molt bona actuació en què va carregar i descarregar un pilar de quatre, un 3 de 6, un 4 de 6 i un 3 de 6 amb l'agulla. Novament, un pilar de quatre, el de comiat, va servir per batejar una nova enxaneta. Cada dia no es veu pujar una filla fins a un quart pis d'un castell humà, per això dedico aquestes quatre ratlles a l'Aina, que amb la seva tossuderia i la seva valentia ha aconseguit fer un castell a plaça molt abans del que tots pensàvem.
La segona actuació dels Matossers es va veure retallada per les inclemències del temps. Fou aquest passat dia 26 a l'Hospitalet de Llobregat. Inicialment l'actuació estava prevista a la plaça de l'Ajuntament, però després de força estona de converses i deliberacions es va realitzar parcialment sota els porxos de La Farga. Allà els castellers molinencs van realitzar amb èxit un 3 de 6 i un pilar de quatre (aquest cop la nova enxaneta va pujar més segura i va aguantar més estona coronant el castell). Ja sense pluja, les colles participants van traslladar-se a la plaça de l'Ajuntament on es van fer els pilars de quatre de comiat.
Així doncs, bon inici de temporada per als Matossers. Per cert, si voleu saber perquè els nostres castellers tenen aquest nom, podeu fer un cop d'ull al següent link, matossers.blogspot.com. També podeu visitar la pàgina web de la colla, clicant sobre el mot MATOSSERS o sobre el nou link que afegeixo a la columna d'enllaços de la dreta.
Per cert, la propera actuació és a Barcelona el dia 23 de maig, on també actuaran els Castellers de Barcelona.

Els amics que t'estimen

Ara mateix acabo d'assistir al concert d'en Pep Sala que s'ha celebrat aquesta mateixa nit en una sala d'una coneguda discoteca de Molins. Ha estat un concert acústic amb el qual el músic català ha volgut recuperar temes que feia temps que no tocava sobre els escenaris. La cançó més antiga, una del 1988, "No he nascut per militar". Tanmateix el repertori també ha inclòs dues cançons del seu disc "Un petit moment de dubte", el darrer no-recopilatori que ha publicat. No tenia el plaer de coneixer aquest treball i val a dir que les dues cançons m'han agradat força. La segona, "Ironies de la vida" m'ha portat força records i pensaments, quan, en un dels seus fragments, ha dit que "Soledat, amiga meva, sempre véns al meu costat. Els amics que t'estimen mai et deixen sol i vénen quan més falta et fan".
I ara, que em trobo aquí escrivint, amb la companyia de la meva amiga Soledat, vull recordar els amics que han vingut quan més falta m'han fet. I m'agradaria agrair, en especial, la comprensió de l'Ángela i la paciència del Carles. Gràcies. Gràcies per les vostres paraules d'ànim i gràcies per escoltar-me amb empatia i sense prejudicis.

Trobarem a faltar el teu somriure

Pepe, canviar de canal i veure't a la petita pantalla era deixar de fer zapping. Allà em quedava jo, tota enganxada a la caixa (que ja no era boba) escoltant les teves històries i rient, rient de valent, amb un riure d'aquells que guareixen tots els mals.
Anar al teatre a veure't era un esdeveniment dels millors. Poder sentir els teus monòlegs sobre la "dignificació" del treball, sobre el Nadal, l'església, la monarquia o sobre l'actualitat política i social era tan divertit... Però el teu darrer treball amb les ballarines etíops va ser una meravella. Em considero tan afortunada d'haver-lo pogut veure... La combinació de l'art de la dansa d'aquelles fantàstiques artistes amb el teu humor únic i magnífic i les teves històries sobre l'Àfrica (continent pel qual compartim el nostre amor) va ser una experiència preciosa que mai oblidaré. Després va venir la teva retirada. Esperava de tot cor que tornessis sobre els escenaris, però malauradament no ha pogut ser. Veure't actuar era carregar piles. Trobaré a faltar el teu somriure.

Coaccionada per portar el CAT a la matrícula

Avui, a l'alçada del terme municipal del Prat del Llobregat, venint cap a Molins de Rei, he estat aturada per un control dels Mossos. M'han demanat la documentació del cotxe i la personal. S'han quedat una estoneta el meu DNI "para hacer unas comprobaciones" m'ha comentat un dels polis. Ell mateix m'ha dit: "usted sabe que no puede llevar así las matrículas, verdad?". Tot seguit jo he assentit amb el cap. "Bueno, no voy a denunciarla, aunque debería". Mentrestant, a darrera estant, la meva filla gran de set anys era tot ulls i orelles. La petita, de cinc, dormia com una soca, amb el cos mig tombat de costat. "És allò del CAT, oi mama?". "Sí, filla, sí". Ara ve un segon poli. Aquest parla català. "Això de les matrícules... pensi que són dues multes, una per la del davant i una altra per la del darrere; 180 €... És millor que les tregui i les aparti (les enganxines, suposo, és clar). Vostè decideix... Però pensi que en el proper control la poden multar...". I així, amb indirectes, evasives i coaccions m'he estrenat en el món de les persecucions al CAT. Ara que fa tot just un mes que els porto. I amb la feina que em va costar posar-los!!! Els cargols de la matrícula havien d'anar precisament allà!!! Però, amb "carinyo" i un "cutter" vaig aconseguir posar-los i NO, NO penso treure'ls. D'altra banda, m'agradaria remarcar que penso que és una vergonya que els Mossos s'encarreguin de fer aquesta mena de feines. Com diria una persona molt propera, que es dediquin a perseguir als dolents.

I dos mesos després... campions altre cop!!!

Tercer títol per a la Penya aquesta temporada!!!! Lliga Catalana, Copa del.... i ara Copa Uleb, una competició de segona categoria d'àmbit europeu que ja ens deixa classificats per a la Eurolliga la propera temporada! Hi haurà quartet? Ens endurem també la Lliga espanyola? Aquest any potser sí. Força Penya! Força! O ens l'enduem ara i fem història, o tornarem a passar gana uns quants anys. A final de temporada la NBA crida en Rudy (no els escoltis, Rudy, que aquesta gent és molt estranya i mai t'estimaran com a Badalona). A part de la NBA estan els de sempre, els que mouen la pasta... Però, en fi, com ha dit avui el nostre capità, pensem només ara en la Penya i gaudim (això ho dic jo).

A la final d'avui la Penya s'ha imposat a l'Akasvayu de Girona (final catalana!!!) per 54-79 a Torí. I direu... aquesta "paia" només sap escriure de bàsquet o de la Penya o què? Fa dos mesos que no diu res i va i torna amb el rotllo dels verd-i-negres...

El que passa és que quan no sóc al llit, estic cuidant les meves plantes (ja us vaig dir que m'havia fet pagesa, oi?). I això és una feinada!!!! Sembra, trasplanta, poda, abona, detecta possibles malalties, tracta-les, si són insectes, o potser són fongs, controla quan toca fertilitzar, si cal tornar a podar, a trasplantar, quan cal collir, si reben poc sol o potser massa, la quantitat d'aigua... Després vindran els esqueixos i els empelts, però de moment no m'hi atreveixo. I tot això, repeteixo, quan no dormo, perquè si m'heu vist darrerament jo també semblo quasi una planta. Dormo com una marmota. Algú va decidir que era millor deixar-me al llit i anul.lar-me el pensament. I així estic. Sóc una ombra del que era.

L'altre dia vaig començar a escriure un article, amb la mala sort que se'm va esborrar. Ja no vaig tenir prou forces per recomençar. Tinc altres idees, però no tinc ni temps ni energia.

I, en canvi, per què la Penya aconsegueix sempre posar-me davant del teclat? Perquè aquests jovenets que vesteixen la samarreta verda-i-negra em retornen al passat. Tenia jo divuit, vint, fins a vint-i-quatre anys i gràcies a d'altres com ells em sentia caminar sense tocar terra, era realment fantàstic. Segur que molts seguidors se senten avui així. Com si toquéssin el cel. No calen drogues, només compartir les teves emocions i la teva felicitat amb centenars, milers de persones. Viure-ho a Torí haurà estat impressionant; viure-ho des de les pantalles gegants, bars i carrers de Badalona haurà estat magnífic; viure-ho des de casa, a Molins, ha estat guai.

Ara el romanticisme d'aquells anys se n'ha anat, veig només el darrer minut des de la tele del pis de Molins, per descomptat que no se m'acudeix anar a rebre els jugadors a l'aeroport, passar aquesta nit pels carrers de Badalona o anar demà a l'entrega del trofeig a la ciutat, com feia als inicis dels noranta. Ara sé que a final de temporada vindrà en Mr. Marshall i els seus col.laboradors locals, que els dòlars i els euros s'imposaran als sentiments, al cor, a les il.lusions. I ho relativitzo tot, i ja no m'emociono com abans, perquè ja ho he après. És així i prou.

Ara em toca fer altres aprenentatges. Ja sabeu que em defineixo com una persona exigent amb mi i amb els altres. I això m'està portant problemes. Hauré d'aprendre també a relativitzar-ho tot una mica i a veure si així la cosa va millor.

De totes maneres, i malgrat tanta relativitat, avui vull dir: "Gràcies Penya, perquè per uns instants m'has portat records que m'esborronen".

Qui juga? La Penya

Qui mana? La Penya

Qui juga, qui mana? La Penya

Força Penya!!!

Sé que una republicana catalanista com jo no hauria d'interessar-se per aquesta mena de competicions, però és que La Penya... és La Penya... I avui, onze anys després ha aconseguit guanyar La Copa (la del que li va dir a l'Hugo Chávez "que se callara"). Bé, doncs, aquesta copa és nostra i els jugadors verd-i-negres l'exporten cap a Badalona (Països Catalans). I sense pagar impostos d'aduana!!!

En fi, que estic molt contenta per aquesta victòria, que aquesta nit a Badalona hi haurà festa grossa i que encara que només hàgim guanyat al TAU de dos punts, no hem patit al final, cosa que està molt bé.

El que em fa por d'aquestes coses és que quan a un equip modest, fruit d'una feina llarga i ben feta li surten molt bé les coses, vénen els poderosos talonari en mà i t'ho desestabilitzen tot. I si no només cal veure què li va passar a la meva estimada Penya quan l'any 94 va aconseguir convertir-se campió de la Final Four de la Lliga Europea abans que ho fessin els veïns de la ciutat comtal i els veïns espanyols. Bé, ara toca gaudir, després ja vindrán les vaques magres.

Qui juga?... La Penya!!!
Qui mana?... La Penya!!!
Qui juga? Qui mana?... La Penya!!!!!!!!

Sí, sóc pagesa, i què?

Fa dies que no em connecto, que no escric, no endreço la correspondència, no faig la bugada... En fi, estic passant per hores (que ja són anys) baixes. I de sobte, he descobert la meva vocació, la pagesia. Veient com està de cara la vida i la tendència a l'alça que no hi ha qui la pari, estic decidida a dedicar els nostres 21m2 de terrassa en un hort, amb enciams, tomàquets i, sobretot, pebrots. Que no hi manquin els pebrots!

Bromes a part, hi tenim alguns fruiters i hortalisses i, fins i tot, un petit hivernacle. Tot està en construcció. Quan ho tingui més o menys arregladet ja penjaré alguna foto. També penso que és maco que els petits de la casa puguin veure de prop com neixen i creixen les coses que mengem, que si no sembla que surtin per art de màgia dels calaixos del súper. Per cert, estic tan engrescada amb el projecte que ja veig que amb el parterre faré curt, així que expropio la resta de la terrassa, que fins ara ha estat infrautilitzada. Ja se sap que les necessitats alimentàries i sanitàries estan per sobre de les d'esbarjo, més tenint un parc públic al costat de casa. De totes maneres, entre les escaroles i les pastanagues pot quedar un raconet perquè les nenes juguin una mica. Així que ja ho sabeu Carles, nenes i Lluna, la terrassa ha estat nacionalitzada pel bé de tots. Bé, per la Lluna no, que seguirà menjant pinso. Visca el socialisme!

El Carles ja m'ha comentat que m'he de fer de la Unió de Pagesos.

Ivan Arcas reitera que la CUP és antidemocràtica

L'alcalde de Molins de Rei, Ivan Arcas, no solament no va voler rectificar i demanar perdó a la CUP per haver-la titllat d'antidemocràtica, sinó que orgullosament i amb veu alçada es va confirmar com un altre repartidor de carnets de domòcrates en reiterar que abstenir-se de subscriure un redactat seu era suficient per considerar la CUP fora de les formacions polítiques democràtiques representades al ple de l'Ajuntament.

El document que Arcas pretenia imposar a totes les forces representades a l'ajuntament no va ser acceptat per la CUP. En resposta, l'alcalde d'Iniciativa va introduir un petit canvi en el document: on abans hi deia "la unanimitat de tots els grups municipals" al final hi diria "la unanimitat de tots els grups municipals democràtics". Estava clar doncs, que Arcas titllava d'antidemocràtica la CUP de Molins, que com ja havia manifestat s'abstenia de subscriure la declaració institucional (sobre l'assassinat dels dos guàrdies civils espanyols Fernando Trapero i Raúl Centeno en el més pur estil "pepero", fins el punt que Rajoy no hauria canviat una sola coma). La CUP va preferir optar per presentar una declaració pròpia que pretenia el fi de tota violència i la recerca de solucions polítiques respectant els legítims desitjos dels ciutadans que és el que qualsevol autèntica democràcia ha de pretendre defensar. Tot això passava en el darrer ple del 27 de desembre.

Davant d'acusacions tan greus, la CUP demanava en el ple d'ahir dia 23 una disculpa per part de l'alcalde, que no va voler esperar com sol ser normal a respondre el prec en el proper ple. Va preferir contestar en calent i va arribar a dir que un alcalde que no faci el que ha fet ell no seria un alcalde democràtic. Així doncs, ja ho sabeu, aquí, a Molins també es reparteixen carnets de demòcates.

Ase magre, ple de mosques

Refrany per comentar l'acumulació de desgràcies sobre la persona que ja és abatuda. També es pot dir "ase magre, ple de nafres". Els espanyols dirien "a perro flaco todo son pulgas".

Amb aquest, ja van tres entrades a l'apartat de frases fetes, refranys i locucions que podeu veure a la columna de la dreta, sota dels enllaços i de les fonts d'informació. Dos van d'ases i un de guineus. Aneu memoritzant-los que quan en tinguem uns quants farem un examen.