Ivan Arcas reitera que la CUP és antidemocràtica

L'alcalde de Molins de Rei, Ivan Arcas, no solament no va voler rectificar i demanar perdó a la CUP per haver-la titllat d'antidemocràtica, sinó que orgullosament i amb veu alçada es va confirmar com un altre repartidor de carnets de domòcrates en reiterar que abstenir-se de subscriure un redactat seu era suficient per considerar la CUP fora de les formacions polítiques democràtiques representades al ple de l'Ajuntament.

El document que Arcas pretenia imposar a totes les forces representades a l'ajuntament no va ser acceptat per la CUP. En resposta, l'alcalde d'Iniciativa va introduir un petit canvi en el document: on abans hi deia "la unanimitat de tots els grups municipals" al final hi diria "la unanimitat de tots els grups municipals democràtics". Estava clar doncs, que Arcas titllava d'antidemocràtica la CUP de Molins, que com ja havia manifestat s'abstenia de subscriure la declaració institucional (sobre l'assassinat dels dos guàrdies civils espanyols Fernando Trapero i Raúl Centeno en el més pur estil "pepero", fins el punt que Rajoy no hauria canviat una sola coma). La CUP va preferir optar per presentar una declaració pròpia que pretenia el fi de tota violència i la recerca de solucions polítiques respectant els legítims desitjos dels ciutadans que és el que qualsevol autèntica democràcia ha de pretendre defensar. Tot això passava en el darrer ple del 27 de desembre.

Davant d'acusacions tan greus, la CUP demanava en el ple d'ahir dia 23 una disculpa per part de l'alcalde, que no va voler esperar com sol ser normal a respondre el prec en el proper ple. Va preferir contestar en calent i va arribar a dir que un alcalde que no faci el que ha fet ell no seria un alcalde democràtic. Així doncs, ja ho sabeu, aquí, a Molins també es reparteixen carnets de demòcates.

Ase magre, ple de mosques

Refrany per comentar l'acumulació de desgràcies sobre la persona que ja és abatuda. També es pot dir "ase magre, ple de nafres". Els espanyols dirien "a perro flaco todo son pulgas".

Amb aquest, ja van tres entrades a l'apartat de frases fetes, refranys i locucions que podeu veure a la columna de la dreta, sota dels enllaços i de les fonts d'informació. Dos van d'ases i un de guineus. Aneu memoritzant-los que quan en tinguem uns quants farem un examen.

9M: La "democràcia" espanyola es legitima

Tots els sistemes polítics necessiten legitimar-se d'alguna manera per tal de perdurar en el temps. I és el 9 de març quan li toca el torn a la mal anomenada democràcia espanyola, aquella que fou dissenyada durant el post-franquisme procurant sempre tenir content l'exèrcit, l'església, la monarquia i els qui tot just s'acabaven de treure la camisa blava; aquella que en nom de la raó d'estat mai no ha deixat de mentir, torturar i assassinar; la que menysprea, avorreix i maltracta les minories nacionals. És una democràcia bipartidista en la que els gais i pocs col.lectius més han notat les alternances entre els dos grans partits (podeu consultar el meu article "l'alzheimer històric"), perquè PP i PSOE la mateixa m.... són (amb perdó; jo fa anys era més ben parlada, però és que ja n'estic fins els ovaris).

Les altres forces legals amb representació parlamentària van de comparsa i només serveixen per ajudar-los a aprovar els pressupostos. La feina d'aquestes formacions ha estat en les diferents legislatures penosa, per dir-ho en una sola paraula. I com diuen els bascos, la primera vegada que algú t'enganya és culpa seva; la segona vegada, la culpa és teva.

És cert que hi ha altres partits, més petits, que segurament tenen causes més nobles i altres objectius que la poltrona; però fins que no s'organitzin millor, votar-los a ells és llençar el vot. I no m'estic referint a la CUP, que sí està més ben organitzada i no es presenta a les eleccions espanyoles.

Podríem votar nul, com una forma de demostrar la nostra creença en la democràcia i el nostre desencant amb els actuals representants polítics. Però creiem realment en aquesta democràcia? Podem, com a catalans, legitimar un sistema polític que ens considera només una petita part d'un estat que, mani qui mani, mai no ha deixat de creure en la seva indissolubilitat; una petita part incòmoda però necessària; una petita part que no té dret a decidir per si mateixa sobre el seu futur? La meva resposta és NO. No podem dessignar representants que o es vendran o aniran a fer el "mec", però que de totes maneres legitimaran aquest sistema en el que els altres (uns que no ens estimen) decideixen per nosaltres.

És per tot això que el dia 9 no penso anar a votar. Que hi vagin els espanyols, que es la seva democràcia la que està en joc.

Millorem el nostre català

Afageixo una nova expressió a la llista de frases fetes, refranys i locucions que podeu trobar a la columna dreta del bloc. És una frase molt típica entre la canalla, però mal dita, sempre en castellà. És per això que m'ha cridat l'atenció i l'he triada. Al lloc de la guineu, qui se n'alça ja no hi seu.

Ja us podeu imaginar que estem parlant d'aquell "quien se va a Sevilla, pierde su silla".

100 anys d'estelada

La senyera independentista compleix cent anys. És una bandera de combat i, per tant, provisional. S'entén que un cop assolidala independència, la senyera catalana ha de ser l'única. Enguany es preparen una sèrie d'actes per celebrar-ne el centenari. A Vilaweb podeu veure'n més informació, així com un petit video sobre la història d'aquest símbol que actualment es troba en el seu punt més àlgid (més a Vilaweb.cat). Per cert, podeu veure el video a pantalla completa clicant sobre l'icona que hi ha a l'esquerra de la imatge del regulador de volum (no deixeu que els videos de la dreta us destorbin).

Silenci, es tortura

A continuació us passo l'enllaç d'un escrit sobre la tortura de Martí Estruch publicat a vilaweb amb el titol "Silenci, es tortura". M'esgarrifa pensar la normalitat amb què la societat pot asumir aquesta abominable pràctica. La policia tortura impunement i de manera indiscriminada. N'hi ha prou en pensar això que ara jo estic dient. Perquè primer es perseguiren els actes, després les expressions i ara ja ha arribat el torn de les idees. O opines com ells o estàs al servei dels terroristes. I això ja els dóna carta blanca per tenir-te fins a cinc dies incomunicat, sense dret a advocat, a la seva mercè.

I les famílies? Qui té un fill independentista qualsevol dia el pot trobar a faltar. No arriba a casa... Trucarà a la policia per saber si ha tingut un accident; li ho negaran, però, és clar, el deixaran amb l'angoixa de la incertesa, no li diran que el tenen ells, segrestat. I després vindrà la dispersió. A quina presó el portaran? Quants quilòmetres haurà de recórrer aquell pare, quantes hores de carretera, per veure una estona el seu fill. Les famílies també són torturades.

I tot això és possible perquè hi ha uns policies que torturen, uns polítics que se n'aprofiten per posar-se medalles sobre grans operacions antiterroristes, uns mitjans de comunicació còmplices i una societat narcotitzada i frívola, que es beneficia de les lluites passades però que no està disposada a cedir una petita part del seu temps per seguir combatent a favor de les moltes coses que encara ens queden per guanyar.

Fins quan...?

Novetats al bloc

Que faci dies que no escric al bloc, no vol dir que el tingui abandonat. Se m'acuden idees i projectes, però estic una mica peix en aquests temes i qualsevol novetat vol temps. Com podeu veure he inclòs un espai perquè els que estigueu interessats a seguir les novetats del bloc, les pogueu rebre directament al vostre correu electrònic. Així no haureu d'estar visitant el bloc els dies que estigui parat. Està bé, no?

També he canviat la imatge de "No al vial de cornisa" per una del "Womenpower". De totes maneres, justament a sota he afegit un enllaç perquè pogueu veure les imatges que han estat publicades anteriorment. Ara només és una, però poc a poc en seran més i penso que és interessant conservar-les. Tinc previst seguir el mateix procediment a l'hora de canviar els vídeos destacats, la cançó o les frases fetes. Aquesta mena d'ítems que queden al marge dels missatges sovint perden valor perquè dóna la sensació que són més estàtics. Aquesta no és la meva manera de concebre el bloc. M'agrada que sigui un espai on poder expressar-me lliurement, que serveixi per a posar sobre la taula debats diversos, que inciti a la reflexió, que sigui combatiu i dinàmic a l'hora.
Per tot això, a part d'escriure nous missatges, us aniré informant de les novetats que podreu trobar a la columna de la dreta.
Espero que valoreu positivament aquests canvis.

Xirinacs, personatge Vilaweb 2007

Finalment Xirinacs ha estat escollit personatge de l'any pels lectors de Vilaweb, després d'una lluita aferrissada amb el RCD Espanyol. Les maniobres propagandístiques llençades des de la web del club espanyolista no han pogut evitar la seva derrota.

És curiós que els dos finalistes siguin tan i tan oposats. L'un, incansable lluitador per les llibertats; l'altre, una peça més d'aquest engranatge narcòtic del món del futbol. M'indigna pensar que, amb la d'injustícies i problemes que hi ha, setmanalment desenes de milers de catalans que no surten mai a protestar al carrer s'apoltronen per seguir les vicissituds d'aquesta colla de nens consentits i vividors que són la majoria de jugadors de futbol (hi ha comptades excepcions). I és que el futbol és l'opi del poble.

Personalment penso que cap (i repeteixo, cap) club de futbol es mereix aquesta mena de reconeixements mentre hi hagi persones (que encara que poques, afortunadament sempre n'hi ha) de l'altura de Lluís Maria Xirinacs.

Vota per Xirinacs

Has votat ja a l'enquesta de vilaweb sobre el personatge del 2007? Anava guanyant Xirinacs, però el RCD Espanyol va demanar a través de la seva web el vot massiu dels seus simpatitzants i en poques hores es va situar capdaventer. Momentàniament es va haver de suspendre la votació perquè l'allau de vots per l'equip blanc-i-blau era sospitós, tant que efectivament es va veure que una petita part d'ells provenien d'un robot. Tot i així la majoria dels nous vots eren dels seguidors espanyolistes que responien d'aquesta manera a la crida del seu club. I tu, has votat ja per Xirinacs? Queden només dos dies per votar. Clica aquí i vota Xirinacs.