Força Penya!!!

Sé que una republicana catalanista com jo no hauria d'interessar-se per aquesta mena de competicions, però és que La Penya... és La Penya... I avui, onze anys després ha aconseguit guanyar La Copa (la del que li va dir a l'Hugo Chávez "que se callara"). Bé, doncs, aquesta copa és nostra i els jugadors verd-i-negres l'exporten cap a Badalona (Països Catalans). I sense pagar impostos d'aduana!!!

En fi, que estic molt contenta per aquesta victòria, que aquesta nit a Badalona hi haurà festa grossa i que encara que només hàgim guanyat al TAU de dos punts, no hem patit al final, cosa que està molt bé.

El que em fa por d'aquestes coses és que quan a un equip modest, fruit d'una feina llarga i ben feta li surten molt bé les coses, vénen els poderosos talonari en mà i t'ho desestabilitzen tot. I si no només cal veure què li va passar a la meva estimada Penya quan l'any 94 va aconseguir convertir-se campió de la Final Four de la Lliga Europea abans que ho fessin els veïns de la ciutat comtal i els veïns espanyols. Bé, ara toca gaudir, després ja vindrán les vaques magres.

Qui juga?... La Penya!!!
Qui mana?... La Penya!!!
Qui juga? Qui mana?... La Penya!!!!!!!!

Sí, sóc pagesa, i què?

Fa dies que no em connecto, que no escric, no endreço la correspondència, no faig la bugada... En fi, estic passant per hores (que ja són anys) baixes. I de sobte, he descobert la meva vocació, la pagesia. Veient com està de cara la vida i la tendència a l'alça que no hi ha qui la pari, estic decidida a dedicar els nostres 21m2 de terrassa en un hort, amb enciams, tomàquets i, sobretot, pebrots. Que no hi manquin els pebrots!

Bromes a part, hi tenim alguns fruiters i hortalisses i, fins i tot, un petit hivernacle. Tot està en construcció. Quan ho tingui més o menys arregladet ja penjaré alguna foto. També penso que és maco que els petits de la casa puguin veure de prop com neixen i creixen les coses que mengem, que si no sembla que surtin per art de màgia dels calaixos del súper. Per cert, estic tan engrescada amb el projecte que ja veig que amb el parterre faré curt, així que expropio la resta de la terrassa, que fins ara ha estat infrautilitzada. Ja se sap que les necessitats alimentàries i sanitàries estan per sobre de les d'esbarjo, més tenint un parc públic al costat de casa. De totes maneres, entre les escaroles i les pastanagues pot quedar un raconet perquè les nenes juguin una mica. Així que ja ho sabeu Carles, nenes i Lluna, la terrassa ha estat nacionalitzada pel bé de tots. Bé, per la Lluna no, que seguirà menjant pinso. Visca el socialisme!

El Carles ja m'ha comentat que m'he de fer de la Unió de Pagesos.