Trobarem a faltar el teu somriure

Pepe, canviar de canal i veure't a la petita pantalla era deixar de fer zapping. Allà em quedava jo, tota enganxada a la caixa (que ja no era boba) escoltant les teves històries i rient, rient de valent, amb un riure d'aquells que guareixen tots els mals.
Anar al teatre a veure't era un esdeveniment dels millors. Poder sentir els teus monòlegs sobre la "dignificació" del treball, sobre el Nadal, l'església, la monarquia o sobre l'actualitat política i social era tan divertit... Però el teu darrer treball amb les ballarines etíops va ser una meravella. Em considero tan afortunada d'haver-lo pogut veure... La combinació de l'art de la dansa d'aquelles fantàstiques artistes amb el teu humor únic i magnífic i les teves històries sobre l'Àfrica (continent pel qual compartim el nostre amor) va ser una experiència preciosa que mai oblidaré. Després va venir la teva retirada. Esperava de tot cor que tornessis sobre els escenaris, però malauradament no ha pogut ser. Veure't actuar era carregar piles. Trobaré a faltar el teu somriure.